Solucions, solucions, solucions
Diumenge, 13 de febrer del 2011 - 21:21h.
El diumenge problemàtic va desgranant lentament les hores. Com cada
dia des d'avui, cap a les quatre de la matinada, a l'arribar a l'estació o
lloc de mostreig, l'Hespèrides s'atura i queda al paire, bressolat per la
mar, mentre els científics extreuen aigua, l'embotellen, la classifiquen
i la preparen. Està previst que aquestes parades durin fins a les dues
o les tres de la tarda, però l'avaria al gigre del rosetó avui endarrereix
les operacions i imprimeix una empremta d'inquietud en la mirada dels
investigadors. Hi ha avaries i avaries, però no poder disposar del rosetó
seria una autèntica calamitat.
Hi ha inquietud, tot i que no desesperació. Si més no, aparentment.
Gerardo Casas, gallec de 51 anys i tècnic de l'Institut Espanyol
d'Oceanografia, no es posa nerviós. Amb l'aplom que li brinda
l'experiència, sentencia que és normal que les avaries apareguin al començament de l'expedició. "Aquestes màquines estan sotmeses a un estrès bestial. Imagina't la pressió que suporten a 4.000 metres de profunditat. Quan es deixen reposar uns dies, al reactivar-les sorgeixen problemes. Res que no es pugui solucionar”.
El cap científic de la missió, Jordi Dachs, està disgustat pel contratemps, però no s'acovardeix: “No hi ha pla B. Només hi ha una opció: o arreglem el gigre o l'arreglem”. Així serà. A la tarda, els tècnics de la Unitat de Tecnologia Marina, els uteemes en l'argot de bord, troben la fallada. Una vàlvula que es va canviar dies enrere, en l'etapa precedent de l'Expedició Malaspina (Rio de Janeiro-Ciutat del Cap) és la causant de l'avaria. La reposen i proven de baixar al fons de l'oceà diversos blocs de ciment amb el gigre del rosetó. Resisteix!
Els altres problemes, menors, també es van solucionant. L'apagada del laboratori només havia estat la conseqüència d'una sobrecàrrega: massa aparells endollats alhora. El que encegava l'equip fotogràfic d'alta precisió era un simple plàstic de protecció de l'òptica. Pel que fa al regulador termostàtic de la banyera de zooplàncton, l'uteeme assegura que quan estigui completament sec, tornarà a funcionar.
El diumenge s'acaba a l'Hespèrides millor del que va començar. Un diumenge que no es diferenciarà gens dels pròxims 28 dies: jornades de treball que comencen a les quatre de la matinada i, per a molts, no s'acaben abans de les nou del vespre. Sí, sí que hi ha una diferència dominical: xurros amb xocolata per esmorzar i una ampolla de vi negre de Rioja a cada taula per dinar. Un creuer de plaer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada