diumenge, 13 de febrer del 2011

Seguiment de l'Hespèrides




Problemes, problemes, problemes






.


L'Hespèrides ha arribat a la vertical sobre la plana abissal de l'Índic poc abans
 







                                             de les quatre de la matinada. Els sensors de profunditat indiquen que entre el   buc del vaixelloceanogràfic i el llit marí hi ha 4.164 metres. El GPS delata la                                             posició: 35º 09' de latitud sud i 25º 32' de longitud est. Això significa que hi ha una distància de 70 milles (127 quilòmetres) fins a la costa sud-africana, entre el cap Saint Francis i Port Elizabeth.





l rosetó format per grans ampolles cilíndriques, a la coberta de l''Hespèrides'. LUIS MAUR


L'arribada a les aigües profundes, al deep sea,significa el començament de
 la plena activitat per als científics expedicionaris. A les quatre, el cel i el 
mar negres, comença el xafarranxo. Es tracta de recollir mostres, mostres
 i més mostres d'aigua, a la superfície, a mitja profunditat i al fons; mesu-
rar la salinitat en diferents profunditats; les radiacions solars; la concentració
 de plàncton (tots els organismes vius que no poden oposar-se als corrents
 marins: zooplàncton, si són animals; fitoplàncton, vegetals); la presència 
de virus, bacteris, contaminants químics...
La primera maniobra, amb un aparell denominat patí de Neuston, amb què 
es pesca zooplàncton a l'arrossegament, s'acaba a les cinc. La pesca ha estat
 profitosa: una bona quantitat de krill (minúsculs crustacis) i gelatinosos.
Però a partir d'aquest moment comencen els problemes. Minuts després
 de les cinc li toca el torn a l'equip estrella de l'expedició, un rosetó format 
per 30 grans ampolles cilíndriques de 12 litres, equipat amb múltiples 
sensors (de temperatura, salinitat, conductivitat, oxigen) i controlat des 
del vaixell per un ordinador, que baixa a 4.000 metres prenent mostres
 i mesuraments a diferents profunditats. Quan el rosetó ja ha baixat 3.
000 metres, els operadors comproven que alguna cosa falla en el mecanisme
 hidràulic i en el gigre que deixa anar i recupera el cable d'acer a què va
 subjecte el rosetó. El sistema de frenat dóna senyals d'alarma. L'equip 
decideix no continuar. El risc de perdre o causar un dany irreparable al
 rosetó és inassumible. Ordre de recollida i rostres de preocupació en
 l'albada de l'Índic.
Fallades de la càmera
Tot i ser el principal, no serà l'únic contratemps en el primer dia de
 mostreig. Al cap de poca estona, mentre els tècnics de la Unitat de 
Tecnologia Marítima del CSIC es dediquen a mirar de trobar quin és
 el fallo del gigre per poder-lo reparar, es talla el corrent elèctric en
 un dels laboratoris. En un altre, deixa de funcionar el regulador 
termostàtic d'una banyera de zooplàncton. I la cosa no s'acaba 
aquí. Elsoftware de l'equip fotogràfic d'alta precisió amb què es
 documenten les mostres de zooplàncton i fitoplàncton decideix 
col·lapsar-se i deixa la càmera fora de servei. Antonio, l'informàtic 
de bord, sempre d'una banda a l'altra amb expressió concentrada, 
aconsegueix solucionar-ho. Però llavors, inexplicablement,
 l'objectiu de la càmera queda cec.
Una estrena certament accidentada.
Font,  elPeriodico.com