diumenge, 26 de setembre del 2010

Jornades europees del Patrimoni

Aquest cap de setmana, el 24, 25 i 26 s'han cel.lebrat les Jornades del Patrimoni.
El Grup de Recerca de Cerdanya aprofitant l'avinentesa ha programat un seguit d'actes, pel dissabte al matí, una sortida per coneixer alguns del monuments megalitics de Cerdanya, com el menhir d'Eina, el dolmen de Brangulí la pedra dreta de Llívia i el menhir d'Isòvol. 
No em va ser possible d'assistir-hi.

Per avui diumenge una visita a diferents esglèsies romàniques de la comarca, tant de l'Alta com la Baixa Cerdanya.
Sant Esteve de Guils

  En concret i per aquest ordre hem anat a Llo, Hix, Guils, Saga, All i Olopte.
Les particularitats mes destacades d'elles, bàsicament son les portalades que llueixen, encara que una mica desgastades pel temps, amb força ornaments i figures tant d'animals com de persones. 
Donem un cop d'ull a un recull de la sortida

diumenge, 19 de setembre del 2010

L'Estany de Lanós

Avui, 20 de setembre, últim diumenge d'estiu d'engüany, el dia ha començat fred i tapat a Cerdanya, però el cel s'ha anat trencant i el sol ha fet la seva aparició. 

M'he dit, això s'ha d'aprofitar i omplint la motxila amb els estris nesesaris i una mica de menjar, carretera i manta vers les muntanyes, i de cop i volta em trobo enfilant el coll de Puimorents. Aqui a la primera corva forta a l'esquerra de la carretera, hi ha un petit espai per a poder deixar el cotxe i començar a caminar vers l'Estany de Lanós.
Es aixó el que he fet, i tot xino xano, amunt que fa pujada per la part solana de la vall del rec del Estany de Font Viva. La direcció es vers l'est i amunt, en arribar a la vertical del Estany de Font viva, el riu i la vall fan un gir de 90º a la dreta i agafa direcció nord.  En poques gambades ja s'albira la paret de la presa que es va construir a l'Estany de Lanós.

Menjant una poma a l'Estany de Lanós i amb el Carlit de fons


Ja soc dessota la presa, a la dreta s'alça majestuos el Carlit la seva cara oest poc coneguda te uns aspecte agrestre, i l'esperança d'albirar les aigues de l'estany et donen forces per assolir la fita més amunt de la coronació de la presa.
Ja soc dalt, l'espectacle es gran i de cop s'em presenta una muntanya davant meu que em recorda una pel.lícula que he vist varies vegades: "Encuentros en la tercera fase", es el Puig de la Grava.

Potser seria millor veure la sequència de la caminada en un recull de fotos. Aquí sota les podeu albirar,

dissabte, 18 de setembre del 2010

La 28a Diada de la Cerdanya

Enguany la Diada de  Cerdanya es fa a Estavar-  Comença avui a les 5 de la tarda amb conferències i taules rodones sobre l'ús de les energies renovables. A les 7 se celebrarà la primera reunió ordinària de l'Assemblea General d'Alcaldes, per aprovar els estatuts. 
Vista general d'Estavar

 Demà, diumenge, se celebraran els actes festius,  Durant tot el matí s'organitzaran actes lúdics com ara una sessió de sardanes i una cercavila, finalitzant amb un dinar popular a partir de dos quarts de dues a la Sala d'Esports d'Estavar.

dissabte, 11 de setembre del 2010

La Diada, a Puigcerdà

Com cada 11 de setembre, a Puigcerdà se celebra l'Aplec a Bell.lloc, ermita situada en un turò prop de la Vila dins territori francès i a 1660 mts d'altitud


Ja des de temps antics era costum fer aquest aplec a Bell.lloc on s'hi arreplegaven tots els habitants de la Vila de Puigcerdà, però va ser a partir del Tractat dels Pirineus, firmat el 7 de novembre del 1659 a l'illa dels Faisans al riu Bidasoa, i que no va ser efectiu fins al 1720, que va ser impossible de fer l'esmentat aplec.

Fa solament uns 13 o 14 anys que gràcies a l'interès i l'impuls d'uns quants prohoms de Puigcerdà, que concretament tal dia com avui i com a reivindicació dels territoris anexionats a França, es torna a fer l'aplec que sortint des de Puigcerdà anima a participar a tothom a pujar de nou a Bell.lloc, tant a peu, com en bici o en cotxe per a les persones de més edat.

En arribar allà dalt, com s'acostuma a fer en tota festa nostrada, es reparteix esmorçar i beguda per a tothom i els creients poden assistir a una missa celebrada per el mossen de Puigcerdà.

dimecres, 8 de setembre del 2010

Moixerò, 2091 mts

El Moixerò 2091 mts


Avui, 8 de setembre es festiu a Puigcerdà, i hem aprofitat per anar a fer un volt per la muntanya, doncs tot i que el dia s'ha llevat molt ennuvolat per el nord, el vent del Sud-est anava escampant i deixant un cel blau d'aquells tant bonics i clàsics de Cerdanya.

Ens hem endinsat per la muntanya de Riu de Cerdanya, una avetosa impresionant i quant hem arribat al final de la pista, hem agafat la motxila amb la mica de teca per a dinar i sobretot la càmara de fotos, la vella Nikon que va de meravella, i cap amunt falta gent.

La aproximació al Moixerò es fa d'una manera tranquila i suau, bastant diferent de la que vaig fer amb els companys del CMM des de Greixer, al Bergadà. En questió d'una hora i mitja arribem a les envistes del cim, pero la boira ja ens el tapava quasi be tot, pero encara l'hi he fet alguna foto que altra.

A mig camí de baixada hi ha el mirador del Cap del Ras, una magnífica talaia sobre la zona oest de Cerdanya i les estribacions que pujen al Cadí, pero millor veure les fotos per a gaudir.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Viatge inaugural semidirecte


Ahir dilluns, 6 de setembre del 2010 es va veure complert un nou pas de les millores de comunicació ferroviaria entre Cerdanya i el centre neuràlgic de Catalunya.

A les 6:20 en punt del matí, va sortir el primer tren semidirecte que uneix Puigcerdà amb BCN, estalviant 43 minuts en el trajecte ambdues ciutats, doncs a part de fer parada solament a Ripoll i Vic, s'ha augmentat la velocitat de creuer de la línia permetent que els trens normals, que paren a les mateixes estacions que ho feien fins ara, també millorin en 20 minuts el seu recorregut.

El ressò mediàtic que ha tingut la noticia ha estat gran, i força càmeres de TV estaven a primera hora del matí per les andanes de Puigcerdà prenent nota i filmant.

Es fa rar veure passar un tren sense parar a estacions tant representatives com pot ser La Molina, pero ara ja es possible

Esperem que el servei es consalidi i vagi guanyant passatgers.

diumenge, 5 de setembre del 2010

Semidirecte Barcelona-Puigcerdà

La noticia de la implantació d'un tren semidirecte entre Puigcerdà i Barcelona que es va fer a mitjans de la primavera passada, sembla ser que ja es definitiva.

A partir de demà, 6 de setembre ja comença a ser operatiu aquest tren que servirà per baixar a Barcelona en solament 2:20 hores fins Sant Andreu Arenal i a Pl. Catalunya en 2:30h.

El tren està pensat per a donar servei als que han de baixar a Barcelona per fer gestions i poder tornar al mateix dia al vespre a Cerdanya, doncs pel matí sortirà a les 6:20 arribant a Pl. Catalunya a les 8:50, i a la tarda la sortida de Pl. Catalunya serà a les 18:34 per arribar a Puigcerdà a les 20:56.

Per a poder oferir aquest servei, solament pararà a Ripoll, Vic i d'aquí ja directe a les diferents estacions de Barcelona, fins a l'Hospitalet de Llobregat. Una altra característica es que solament circularà de dilluns a divendres, no feiners.

Atenció a la resta d'horaris de trens, doncs s'han reajustat degut a que s'ha augmentat la velocitat de creuer per la zona de muntanya entre Ripoll - Ribes i Puigcerdà, i ja no serveixen els horaris anteriors.

A partir d'ara, guanyem una circulació diària doncs passem de sis trens diaris a set.

El diar El Punt, s'en fa ressò:

dissabte, 4 de setembre del 2010

Forn solar d'Odeillo

Una de les característiques de Cerdanya es la seva gran insolació, uns 300 dies a l'any (2400 hores anuals de sol)

Al païs veí, a l'Alta Cerdanya en Felix Trombe, pioner en la utilització de l'energia solar, crea al 1949 el primer forn solar del mon a Mont Lluis, d'una potencia de 50 kW i al 1970 el gran forn solar d'Odeillo, d'una potencia de 1000 kW

Consta d'un seguit de miralls esglaonats en un petit turó i orientats cap al sud, que es poden moure seguint al sol, que reflecteixen la llum solar en una enorme paràbola concentradora en un punt, el focus, de 40 cm de diàmetre.

La paràbola del gran forn solar

Les temperatures que es poden assolir al focus de la paràbola on hi ha instal.lat un forn son de l'ordre dels 3000ºC sent una energia gratuïta i neta, sense cap mena de components de contaminació que permet fer estudis dels comportaments de diferents materials a altes temperatures

Xapa de ferro foradada per l'energia concentrada del sol

Una altra de les aplicacions de l'energia passiva del sol es l'aprofitament per a l'escalfament de les cases a partir de les "Parets Trombe".
Aquestes consten d'un conjunt envidriat que per l'efecte hivernacle passen la calor a l'interior de la casa fent innessesari d'altres sistemes de calefacció, molt importants en aquest racó dels Pirineus a més de 1500 mts d'altitud i força fred a l'hivern

Una casa amb paret Trombe a Odeilló