dijous, 24 de febrer del 2011
dimecres, 23 de febrer del 2011
Seguiment de l'Hespèrides, 22 febrer 2011
EXPEDICIÓ MALASPINA / 22 DE FEBRER DEL 2011
El temporal passa factura
Ja porten tres dies de temporal i la situació no es gens agradable
dimarts, 22 de febrer del 2011
Seguiment de l'Hespèrides 21 febrer 2011
Aquí mana l'Índic
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20110221/aqui-mana-lindic/873433.shtml
La coberta de l'Hesperides
dissabte, 19 de febrer del 2011
Seguiment de l'Hespèrides, 18 febrer 2011
La maledicció del mar
L'article d'en Luis Mauri http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20110218/malediccio-del-mar/861926.shtml
dimecres, 16 de febrer del 2011
dimarts, 15 de febrer del 2011
Seguiment de l'Hespèrides
Crònica de Luis Mauri des de l'Hespèrides
EXPEDICIÓ MALASPINA / 14 DE FEBRER DEL 2011
Or blau
Com a colons àvids de palletes brillants al Far West de la febre de l'or, els científics de l'Hespèridesesperen amb impaciència a coberta. No van proveïts amb pics, sedassos i mules, tampoc busquen el noble metall, però semblen posseïts per la mateixa urgència vital indemorable. Quan l'enorme roseta formada per 30 ampolles cilíndriques de 12 litres emergeix des de l'abisme oceànic i és dipositada sobre la coberta d'estribord, els investigadors es s'hi precipiten a tota velocitat a la recerca de mostres d'aigua que recullen en garrafes grans, mitjanes i petites, ampolles, tubs d'assaig i qualsevol recipient que un pugui imaginar. L'operació es fa a la carrera, com guiada per una ansietat inapel·lable, un frenesí esgotador.
“Això no és aigua; és or blau”, aclareix Natalia González, una biòloga asturiana de 39 anys que estudia el fitoplàncton. Els 360 litres d'aigua recollits a diverses profunditats per la roseta sempre resulten escassos per a la ingent quantitat d'estudis, anàlisi, incubacions, filtracions i altres experiments programats. Hi ha un ordre de recollida de mostres, per descomptat, però això no evita l'ansietat ambiental. Una cosa semblant succeeix a la cua d'embarcament d'un avió: tothom té el seu seient reservat, però malgrat això els passatgers actuen amb impaciència i s'intercanvien mirades esquives.
El gigre que llarga i cobra la roseta, que diumenge es va estrenar donant problemes, segueix igual. Semblava que havia quedat resolt amb el canvi d'una vàlvula, però no era així. Aquesta matinada, el gigre ha tornat a fallar quan la roseta estava a 4.000 metres de profunditat. L'ensurt ha estat majúscul: l'aparell, equipat amb una sofisticada bateria de sensors i sense el qual l'expedició no tindria sentit, no aconseguia pujar. Hi havia risc de col·lisió amb el llit marí, a només 30 metres de la roseta. Per fortuna no hi ha hagut xoc. Això hauria estat una autèntica calamitat. Ara, els tècnics ja coneixen la causa del problema. Dues juntes tòriques d'una vàlvula del gigre estan trencades i per aquí es perd la potència del motor. No hi ha recanvis a bord. Arribaran per correu a Perth, on l'Hespèrides tocarà port el 13 de març.
El problema és seriós, però no immanejable. Els tècnics poden servir-se d'un fre manual per iniciar l'ascensió; una cosa així com quan s'usa el fre de mà per evitar que el cotxe reculi a l'arrencar en un lloc costerut. Dachs, el cap de l'expedició, que diumenge només contemplava una opció -“o s'arregla, o s'arregla”-, ha adoptat un punt de vista més prudent i realista. “No vull un ensurt cada dia. A partir d'ara només baixarem la roseta a 4.000 metres si queda un marge de 300 o 400 més fins al fons”, informa a l'equip en la reunió que se celebra cada dia després del sopar.
Mentrestant, l'Hespèrides navega a 12 nusos (22 km/h) amb rumb 083 est cap a la pròxima estació de mostreig, on arribarà dimarts a les quatre del matí. La forta maror fa empal·lidir algunes cares. La previsió del servei meteorològic de Defensa no és favorable. Informa amb somriure un caporal primer en el pont de comandament, mar grossa amb possibilitat de mar desfeta per dijous i divendres en aquesta zona solitària de l'Índic, fora de les rutes marítimes habituals, a un centenar de milles de la costa sud-africana, a l'altura d'East London.
diumenge, 13 de febrer del 2011
Solucions, solucions, solucions
Diumenge, 13 de febrer del 2011 - 21:21h.
El diumenge problemàtic va desgranant lentament les hores. Com cada
dia des d'avui, cap a les quatre de la matinada, a l'arribar a l'estació o
lloc de mostreig, l'Hespèrides s'atura i queda al paire, bressolat per la
mar, mentre els científics extreuen aigua, l'embotellen, la classifiquen
i la preparen. Està previst que aquestes parades durin fins a les dues
o les tres de la tarda, però l'avaria al gigre del rosetó avui endarrereix
les operacions i imprimeix una empremta d'inquietud en la mirada dels
investigadors. Hi ha avaries i avaries, però no poder disposar del rosetó
seria una autèntica calamitat.
Hi ha inquietud, tot i que no desesperació. Si més no, aparentment.
Gerardo Casas, gallec de 51 anys i tècnic de l'Institut Espanyol
d'Oceanografia, no es posa nerviós. Amb l'aplom que li brinda
l'experiència, sentencia que és normal que les avaries apareguin al començament de l'expedició. "Aquestes màquines estan sotmeses a un estrès bestial. Imagina't la pressió que suporten a 4.000 metres de profunditat. Quan es deixen reposar uns dies, al reactivar-les sorgeixen problemes. Res que no es pugui solucionar”.
El cap científic de la missió, Jordi Dachs, està disgustat pel contratemps, però no s'acovardeix: “No hi ha pla B. Només hi ha una opció: o arreglem el gigre o l'arreglem”. Així serà. A la tarda, els tècnics de la Unitat de Tecnologia Marina, els uteemes en l'argot de bord, troben la fallada. Una vàlvula que es va canviar dies enrere, en l'etapa precedent de l'Expedició Malaspina (Rio de Janeiro-Ciutat del Cap) és la causant de l'avaria. La reposen i proven de baixar al fons de l'oceà diversos blocs de ciment amb el gigre del rosetó. Resisteix!
Els altres problemes, menors, també es van solucionant. L'apagada del laboratori només havia estat la conseqüència d'una sobrecàrrega: massa aparells endollats alhora. El que encegava l'equip fotogràfic d'alta precisió era un simple plàstic de protecció de l'òptica. Pel que fa al regulador termostàtic de la banyera de zooplàncton, l'uteeme assegura que quan estigui completament sec, tornarà a funcionar.
El diumenge s'acaba a l'Hespèrides millor del que va començar. Un diumenge que no es diferenciarà gens dels pròxims 28 dies: jornades de treball que comencen a les quatre de la matinada i, per a molts, no s'acaben abans de les nou del vespre. Sí, sí que hi ha una diferència dominical: xurros amb xocolata per esmorzar i una ampolla de vi negre de Rioja a cada taula per dinar. Un creuer de plaer!
Seguiment de l'Hespèrides
Problemes, problemes, problemes
.
L'Hespèrides ha arribat a la vertical sobre la plana abissal de l'Índic poc abans
de les quatre de la matinada. Els sensors de profunditat indiquen que entre el buc del vaixelloceanogràfic i el llit marí hi ha 4.164 metres. El GPS delata la posició: 35º 09' de latitud sud i 25º 32' de longitud est. Això significa que hi ha una distància de 70 milles (127 quilòmetres) fins a la costa sud-africana, entre el cap Saint Francis i Port Elizabeth.
l rosetó format per grans ampolles cilíndriques, a la coberta de l''Hespèrides'. LUIS MAUR
L'arribada a les aigües profundes, al deep sea,significa el començament de
la plena activitat per als científics expedicionaris. A les quatre, el cel i el
mar negres, comença el xafarranxo. Es tracta de recollir mostres, mostres
i més mostres d'aigua, a la superfície, a mitja profunditat i al fons; mesu-
rar la salinitat en diferents profunditats; les radiacions solars; la concentració
de plàncton (tots els organismes vius que no poden oposar-se als corrents
marins: zooplàncton, si són animals; fitoplàncton, vegetals); la presència
de virus, bacteris, contaminants químics...
la plena activitat per als científics expedicionaris. A les quatre, el cel i el
mar negres, comença el xafarranxo. Es tracta de recollir mostres, mostres
i més mostres d'aigua, a la superfície, a mitja profunditat i al fons; mesu-
rar la salinitat en diferents profunditats; les radiacions solars; la concentració
de plàncton (tots els organismes vius que no poden oposar-se als corrents
marins: zooplàncton, si són animals; fitoplàncton, vegetals); la presència
de virus, bacteris, contaminants químics...
La primera maniobra, amb un aparell denominat patí de Neuston, amb què
es pesca zooplàncton a l'arrossegament, s'acaba a les cinc. La pesca ha estat
profitosa: una bona quantitat de krill (minúsculs crustacis) i gelatinosos.
es pesca zooplàncton a l'arrossegament, s'acaba a les cinc. La pesca ha estat
profitosa: una bona quantitat de krill (minúsculs crustacis) i gelatinosos.
Però a partir d'aquest moment comencen els problemes. Minuts després
de les cinc li toca el torn a l'equip estrella de l'expedició, un rosetó format
per 30 grans ampolles cilíndriques de 12 litres, equipat amb múltiples
sensors (de temperatura, salinitat, conductivitat, oxigen) i controlat des
del vaixell per un ordinador, que baixa a 4.000 metres prenent mostres
i mesuraments a diferents profunditats. Quan el rosetó ja ha baixat 3.
000 metres, els operadors comproven que alguna cosa falla en el mecanisme
hidràulic i en el gigre que deixa anar i recupera el cable d'acer a què va
subjecte el rosetó. El sistema de frenat dóna senyals d'alarma. L'equip
decideix no continuar. El risc de perdre o causar un dany irreparable al
rosetó és inassumible. Ordre de recollida i rostres de preocupació en
l'albada de l'Índic.
de les cinc li toca el torn a l'equip estrella de l'expedició, un rosetó format
per 30 grans ampolles cilíndriques de 12 litres, equipat amb múltiples
sensors (de temperatura, salinitat, conductivitat, oxigen) i controlat des
del vaixell per un ordinador, que baixa a 4.000 metres prenent mostres
i mesuraments a diferents profunditats. Quan el rosetó ja ha baixat 3.
000 metres, els operadors comproven que alguna cosa falla en el mecanisme
hidràulic i en el gigre que deixa anar i recupera el cable d'acer a què va
subjecte el rosetó. El sistema de frenat dóna senyals d'alarma. L'equip
decideix no continuar. El risc de perdre o causar un dany irreparable al
rosetó és inassumible. Ordre de recollida i rostres de preocupació en
l'albada de l'Índic.
Fallades de la càmera
Tot i ser el principal, no serà l'únic contratemps en el primer dia de
mostreig. Al cap de poca estona, mentre els tècnics de la Unitat de
Tecnologia Marítima del CSIC es dediquen a mirar de trobar quin és
el fallo del gigre per poder-lo reparar, es talla el corrent elèctric en
un dels laboratoris. En un altre, deixa de funcionar el regulador
termostàtic d'una banyera de zooplàncton. I la cosa no s'acaba
aquí. Elsoftware de l'equip fotogràfic d'alta precisió amb què es
documenten les mostres de zooplàncton i fitoplàncton decideix
col·lapsar-se i deixa la càmera fora de servei. Antonio, l'informàtic
de bord, sempre d'una banda a l'altra amb expressió concentrada,
aconsegueix solucionar-ho. Però llavors, inexplicablement,
l'objectiu de la càmera queda cec.
mostreig. Al cap de poca estona, mentre els tècnics de la Unitat de
Tecnologia Marítima del CSIC es dediquen a mirar de trobar quin és
el fallo del gigre per poder-lo reparar, es talla el corrent elèctric en
un dels laboratoris. En un altre, deixa de funcionar el regulador
termostàtic d'una banyera de zooplàncton. I la cosa no s'acaba
aquí. Elsoftware de l'equip fotogràfic d'alta precisió amb què es
documenten les mostres de zooplàncton i fitoplàncton decideix
col·lapsar-se i deixa la càmera fora de servei. Antonio, l'informàtic
de bord, sempre d'una banda a l'altra amb expressió concentrada,
aconsegueix solucionar-ho. Però llavors, inexplicablement,
l'objectiu de la càmera queda cec.
Una estrena certament accidentada.
Font, elPeriodico.com
dissabte, 12 de febrer del 2011
Seguiment de l'Hespèrides
A baix el minifundisme científic!
Dissabte, 12 de febrer del 2011 - 19:21hL'Hespèrides dedica el dissabte a allunyar-se de la plataforma continental africana a la recerca de les planes abissals de l'Índic, on el llit marí es troba a 4.000 i fins i tot 5.000 metres de profunditat. El vaixell oceanogràfic ha deixat enrere l'Atlàntic i ha entrat en aigües de l'Índic a les 3.55, al travessar davant de punta Agujas. Durant molt temps es va creure que el cap de Bona Esperança, descobert pels portuguesos a les acaballes del segle XV, separava els dos oceans. No és així. L'honor correspon a la humil i anònima punta Agujas. Uns 150 quilòmetres al sud de Bona Esperança, Agujas és el punt més meridional de l'Àfrica.
A baix el minifundisme científic!
Dissabte, 12 de febrer del 2011 - 19:21h
L'Hespèrides dedica el dissabte a allunyar-se de la plataforma continental africana a la recerca de les planes abissals de l'Índic, on el llit marí es troba a 4.000 i fins i tot 5.000 metres de profunditat. El vaixell oceanogràfic ha deixat enrere l'Atlàntic i ha entrat en aigües de l'Índic a les 3.55, al travessar davant de punta Agujas. Durant molt temps es va creure que el cap de Bona Esperança, descobert pels portuguesos a les acaballes del segle XV, separava els dos oceans. No és així. L'honor correspon a la humil i anònima punta Agujas. Uns 150 quilòmetres al sud de Bona Esperança, Agujas és el punt més meridional de l'Àfrica.
A les 10.30, de sobte l'aigua sembla que bulli a estribord.
La superfície s'encrespa i el color blau es cobreix d'espuma blanca. És un grup de dofins. Estan fent un bon esmorzar en un banc de
peixos. L'Hespèrides navega a 12 nusos amb rumb 086 (est), davant del cap Infanta. Posició: 35 graus latitud sud, 21 graus longitud est.
A bord, avui és jornada de transició. Fins a la matinada següent el
vaixell no estarà en aigües prou profundes per recollir mostres d'aigua
i plàncton. Els científics dediquen el dia a ultimar preparatius:
repassar el
material amb què recolliran, tractaran i emmagatzemaran les mostres;
homogeneïtzar criteris; afinar procediments; confirmar protocols; coordinar
maniobres. Podria semblar que és una tasca fàcil, rutinària. Però no ho és.
Fins a última hora sorgeixen imprevistos, algú s'espanta, això no quadra,
com és que ningú va fer allò, el meu grup necessita tantes ampolles de mostreig,
el meu també. Alguna correcció sobre la marxa, alguna ganyota de fastiguejament...
Res que abans de fer-se de nit no quedi solucionat. Els petits desajustos
pendents, confien tots, ja se solucionaran amb la posada en pràctica.
Algunes ciències poden ser exactes; els científics, no.
Aquests ensurts sens dubte tenen a veure amb el fet que els investigadors de
l'Expedició Malaspina no són d'un mateix equip, sinó que provenen d'una vintena
llarga d'institucions científiques i universitats. Aquesta característica és una de
les banderes del projecte. L'oceanografia espanyola, com el conjunt de la
investigació científica a Espanya, peca d'una gran fragmentació, explica el
cap científic de l'etapa Ciutat del Cap-Perth, Jordi Dachs, un barceloní de
41 anys. Hi ha molts equips científics, però són molt petits. I cada un treballa
al seu aire, en règim minifundista, de manera que una bona part de l'esforç i els
recursos es perden en el sac sense fons de la reiteració o no arriben a l'objectiu
per falta de potència de tir. La virtut de Malaspina, subratlla Dachs, és
precisament que trenca aquesta atomització tradicional i obre el camí de la
concentració
Font, elPeriodico.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)