EXPEDICIÓ MALASPINA | 11 DE FEBRER DEL 2011
L'oficial de derrota
L'Expedició Malaspina surt de Ciutat del Cap
“Amollar tot!” La veu del comandant de l'Hespérides, Juan Antonio Aguilar, un madrileny de 51 anys, trenca el silenci al pont de comandament. Passen un parell de minuts de les cinc de la tarda (una hora menys a Espanya) i una dotzena d'oficials i mariners atenen amb summa concentració a la maniobra de sortida del port de Ciutat del Cap. Comença la tercera etapa de l'Expedició Malaspina, que travessarà l'oceà Índic d'oest a est, des de l'extrem sud del continent africà fins a la ciutat australiana de Perth, seguint la línia imaginària del paral·lel 30 sud. Les estatges ja estan recollides i el llampant buc ataronjat del vaixell oceanogràfic espanyol supera la bocana del port.
Les maniobres de sortida i d'entrada a les dàrsenes són moments de tensió a bord. Un error o una distracció pot tenir conseqüències funestes: des d'envestir una balisa de senyalització fins a col·lisionar amb una altra nau. Aguilar dirigeix la maniobra de la timonera, Marta Aragonés, una mallorquina de 24 anys, fins que l'Hespérides vira a babord i dobla l'última balisa. Llavors la timonera es retira i el vaixell queda en mans del pilot automàtic amb rumb 270 (dos set zero).
Una cosa és el rumb, que és l'angle de desviació que marca en cada moment la proa del vaixell respecte del nord, i una altra, la derrota. La derrota és la via, el camí, la línia imaginària que segueix el vaixell, i la fixa l'oficial de derrota. Anys enrere, en una visita d'un grup de periodistes a una nau de l'Armada, una informadora va sentir parlar de l'oficial de derrota. No havia sentit mai aquest rang, així que, estranyada, va preguntar quina funció complia. L'oficial interpel·lat va pensar que era una bona ocasió per gastar-li una broma a la periodista. “És el que s'encarrega de retre la nau a l'enemic quan es perd una batalla”, li va respondre. I així va sortir publicat l'endemà al seu diari. Ja ho diu el clàssic del periodisme: No donis mai per bona una informació que no estigui avalada almenys per dues fonts.
Abans que caigui la nit, el vaixell doblarà el cap de Bona Esperança. Cap Tormentoso, el va batejar el 1488 el portuguès Bartolomé Díaz, el primer europeu que el va veure. Anys més tard, quan el seu compatriota Vasco da Gama va descobrir que doblant el cap es podia navegar cap a les Índies a l'encalç d'una ruta per al pròsper comerç de les espècies orientals, la punta va ser batejada amb el nom actual.
(font, elPeriodico.cat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada