Seguiment de l'Hespèrides

Crònica de Luis Mauri des de l'Hespèrides

EXPEDICIÓ MALASPINA / 14 DE FEBRER DEL 2011

Or blau

Com a colons àvids de palletes brillants al Far West de la febre de l'or, els científics de l'Hespèridesesperen amb impaciència a coberta. No van proveïts amb pics, sedassos i mules, tampoc busquen el noble metall, però semblen posseïts per la mateixa urgència vital indemorable. Quan l'enorme roseta formada per 30 ampolles cilíndriques de 12 litres emergeix des de l'abisme oceànic i és dipositada sobre la coberta d'estribord, els investigadors es s'hi precipiten a tota velocitat a la recerca de mostres d'aigua que recullen en garrafes grans, mitjanes i petites, ampolles, tubs d'assaig i qualsevol recipient que un pugui imaginar. L'operació es fa a la carrera, com guiada per una ansietat inapel·lable, un frenesí esgotador.

“Això no és aigua; és or blau”, aclareix Natalia González, una biòloga asturiana de 39 anys que estudia el fitoplàncton. Els 360 litres d'aigua recollits a diverses profunditats per la roseta sempre resulten escassos per a la ingent quantitat d'estudis, anàlisi, incubacions, filtracions i altres experiments programats. Hi ha un ordre de recollida de mostres, per descomptat, però això no evita l'ansietat ambiental. Una cosa semblant succeeix a la cua d'embarcament d'un avió: tothom té el seu seient reservat, però malgrat això els passatgers actuen amb impaciència i s'intercanvien mirades esquives.

El gigre que llarga i cobra la roseta, que  diumenge es va estrenar donant problemes, segueix igual. Semblava que havia quedat resolt amb el canvi d'una vàlvula, però no era així. Aquesta matinada, el gigre ha tornat a fallar quan la roseta estava a 4.000 metres de profunditat. L'ensurt ha estat majúscul: l'aparell, equipat amb una sofisticada bateria de sensors i sense el qual l'expedició no tindria sentit, no aconseguia pujar. Hi havia risc de col·lisió amb el llit marí, a només 30 metres de la roseta. Per fortuna no hi ha hagut xoc. Això hauria estat una autèntica calamitat. Ara, els tècnics ja coneixen la causa del problema. Dues juntes tòriques d'una vàlvula del gigre estan trencades i per aquí es perd la potència del motor. No hi ha recanvis a bord. Arribaran per correu a Perth, on l'Hespèrides tocarà port el 13 de març.

El problema és seriós, però no immanejable. Els tècnics poden servir-se d'un fre manual per iniciar l'ascensió; una cosa així com quan s'usa el fre de mà per evitar que el cotxe reculi a l'arrencar en un lloc costerut. Dachs, el cap de l'expedició, que diumenge només contemplava una opció -“o s'arregla, o s'arregla”-, ha adoptat un punt de vista més prudent i realista. “No vull un ensurt cada dia. A partir d'ara només baixarem la roseta a 4.000 metres si queda un marge de 300 o 400 més fins al fons”, informa a l'equip en la reunió que se celebra cada dia després del sopar.

Mentrestant, l'Hespèrides navega a 12 nusos (22 km/h) amb rumb 083 est cap a la pròxima estació de mostreig, on arribarà dimarts a les quatre del matí. La forta maror fa empal·lidir algunes cares. La previsió del servei meteorològic de Defensa no és favorable. Informa amb somriure un caporal primer en el pont de comandament, mar grossa amb possibilitat de mar desfeta per dijous i divendres en aquesta zona solitària de l'Índic, fora de les rutes marítimes habituals, a un centenar de milles de la costa sud-africana, a l'altura d'East London.