dilluns, 27 d’octubre del 2008

La Ruta Arqueològica d'Eina

Aquí tenim unes vistes de la Ruta Arqueològica, descrita ahir.
El Menhir

El Dolmen

la paret que aguanta la Via Romana


El Pont megalític

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Trescant abans del fred

El Carlit, 2921 mts.


- Aprofitant el magnífic dia que ens ha fet avui, (una mínima de 1'6, una màxima de 21'1), un sol espaterrant i sense cap núvol a l'horitzó, he anat a tresquejar per la zona d'Eina, on he seguit la Ruta Arqueològica, una caminada suau, circular i que segueix per una calçada romana, passant per un pont megalític, després ens acosta a un dolmen i finalment, donant la volta pel poble d'Eina, m'acosto a un menhir. O sigui, que en una hora i mitja, tot xino xano he fet un viatge en el temps.


- S'ha pogut albirar el Carlit, en tota la seva majestuositat. Segurament serà la última vista sense neu d'aquesta temporada, ja que, tal com diuen a Meteo Puigcerdà, a partir de demà s'acosten nuvolades, que el dimarts ja ens deixaràn neu a cotes baixes, i naturalment també a cotes altes.

- Aquesta neu al cim de les muntanyes, donat l'alçada de tardor en que estèm, es molt probable que ja no es fongui fins acabada la primavera del 2009

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Vistes de Cerdanya, vestida de tardor


- Avui he pogut sortir a estirar les cames una mica, que ja em feia falta.

- Resulta que del viatge per terres de Tunissía, on varem fer més de 2300 km d'autobús en sis dies, i amb aire condicionat, vaig arribar a casa amb unes contractures al clatell, que després anaven passant vers les espatlles, i quan es curaven, tornaven al clatell, i era un joc de no acabar mai.

- O sigui, que avui he sortit, (ahir va ploure durant quasi bé tot el dia i no convidaba de sortir), i l'espectacle de tardor està en un punt òptim, i sobretot veure'l.

- No calen més paraules per a disfrutar dels colors.










El Riu Carol

dijous, 16 d’octubre del 2008

Lia al piano, un any després




- Podem admirar les millores que fa la Lia, ja que aquesta peça encara no la té del tot pulida, pero deunidó com la toca. La filmació està feta el dia 14 d'octubre, es a dir, quasi bé un any després de la del 1 de desembre del 2007

- El piano, podem observar que ja és veterà, es a dir, que hi han passat moltes mans per aquestes tecles. És molt curiós que el seu número de sèrie, el del piano, és el 333 33, i que la Lia que va neixer un dia 3, sembla ser que estava predestinada a tocar i gaudir també d'aquest piano.

Cerdanya s'ha vestit de tardor

- Bé, ja tornem a estar aquí a Cerdanya. Varem marxar el 5 i hem tornat el 15, o sigui que solsament hem estat fora deu dies, els suficients perque Cerdanya canvíi de color.
- Al marxar, haviem tingut una mica de fred a les matinades, en concret 0'9º C, el dia 5. En canvi ara fà una mica més de caloreta, es pot dir que calor pel temps que estem, mitjans d'octubre, amb màximes sobre els 20º C.
- La visió més bonica, però, ha estat que Cerdanya ja porta el seu vestit groc-tardor que vesteix a les pupulines i les moixeres, per contra els cireres, sobretot els de muntanya, el seu vestit es vermell, com a tomàquets enmig del bosc, i aquesta barreja de colors, contrastant amb els verds foscos de les pinedes de fulla perenne, és el que dona aquesta paleta tardoral tant meravellosa.

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Marxem del fred a la calor

Tal com teníem previst, després de treballar tot l'estiu, ens n'anem una setmaneta de vacances.

Com que hi van haver varis Queralts a l'Amèrica, del sud i del nord, ara toca una altre continent: Àfrica.

Dilluns vinent anem a fer una volta turística per Tunissia, on s'esperen temperatures d'entre 15 i 30 ºC, que en aquests moments de fredurada tardoral a Cerdanya, serà un canvi bastant radical.

dijous, 2 d’octubre del 2008

comencem al Taller d'Arts

- Ahir, primer dimecres de l'octubre, si que ja varem començar a treballar al Taller d'Arts de Llívia. No erem molts, es veu que no s'enrecordaven, pero ja s'anirà incrementant.
- De moment, com que ningú ha fet res ni de pintura ni dibuix, em començat a dibuixar unes pomes i peres, del natural, per anar practicant, ja que això és el que s'ha de fer, practicar, com el que fa piano o música, que ha d'anar practicant diariament.
- Pot ser aixo el que em falta, una practica més constant, encara que sigui de poc temps, pero seguida. A veure si m'ho plantejo.