A baix el minifundisme científic!
Dissabte, 12 de febrer del 2011 - 19:21hL'Hespèrides dedica el dissabte a allunyar-se de la plataforma continental africana a la recerca de les planes abissals de l'Índic, on el llit marí es troba a 4.000 i fins i tot 5.000 metres de profunditat. El vaixell oceanogràfic ha deixat enrere l'Atlàntic i ha entrat en aigües de l'Índic a les 3.55, al travessar davant de punta Agujas. Durant molt temps es va creure que el cap de Bona Esperança, descobert pels portuguesos a les acaballes del segle XV, separava els dos oceans. No és així. L'honor correspon a la humil i anònima punta Agujas. Uns 150 quilòmetres al sud de Bona Esperança, Agujas és el punt més meridional de l'Àfrica.
A baix el minifundisme científic!
Dissabte, 12 de febrer del 2011 - 19:21h
L'Hespèrides dedica el dissabte a allunyar-se de la plataforma continental africana a la recerca de les planes abissals de l'Índic, on el llit marí es troba a 4.000 i fins i tot 5.000 metres de profunditat. El vaixell oceanogràfic ha deixat enrere l'Atlàntic i ha entrat en aigües de l'Índic a les 3.55, al travessar davant de punta Agujas. Durant molt temps es va creure que el cap de Bona Esperança, descobert pels portuguesos a les acaballes del segle XV, separava els dos oceans. No és així. L'honor correspon a la humil i anònima punta Agujas. Uns 150 quilòmetres al sud de Bona Esperança, Agujas és el punt més meridional de l'Àfrica.
A les 10.30, de sobte l'aigua sembla que bulli a estribord.
La superfície s'encrespa i el color blau es cobreix d'espuma blanca. És un grup de dofins. Estan fent un bon esmorzar en un banc de
peixos. L'Hespèrides navega a 12 nusos amb rumb 086 (est), davant del cap Infanta. Posició: 35 graus latitud sud, 21 graus longitud est.
A bord, avui és jornada de transició. Fins a la matinada següent el
vaixell no estarà en aigües prou profundes per recollir mostres d'aigua
i plàncton. Els científics dediquen el dia a ultimar preparatius:
repassar el
material amb què recolliran, tractaran i emmagatzemaran les mostres;
homogeneïtzar criteris; afinar procediments; confirmar protocols; coordinar
maniobres. Podria semblar que és una tasca fàcil, rutinària. Però no ho és.
Fins a última hora sorgeixen imprevistos, algú s'espanta, això no quadra,
com és que ningú va fer allò, el meu grup necessita tantes ampolles de mostreig,
el meu també. Alguna correcció sobre la marxa, alguna ganyota de fastiguejament...
Res que abans de fer-se de nit no quedi solucionat. Els petits desajustos
pendents, confien tots, ja se solucionaran amb la posada en pràctica.
Algunes ciències poden ser exactes; els científics, no.
Aquests ensurts sens dubte tenen a veure amb el fet que els investigadors de
l'Expedició Malaspina no són d'un mateix equip, sinó que provenen d'una vintena
llarga d'institucions científiques i universitats. Aquesta característica és una de
les banderes del projecte. L'oceanografia espanyola, com el conjunt de la
investigació científica a Espanya, peca d'una gran fragmentació, explica el
cap científic de l'etapa Ciutat del Cap-Perth, Jordi Dachs, un barceloní de
41 anys. Hi ha molts equips científics, però són molt petits. I cada un treballa
al seu aire, en règim minifundista, de manera que una bona part de l'esforç i els
recursos es perden en el sac sense fons de la reiteració o no arriben a l'objectiu
per falta de potència de tir. La virtut de Malaspina, subratlla Dachs, és
precisament que trenca aquesta atomització tradicional i obre el camí de la
concentració
Font, elPeriodico.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada