- Vaig venir aquí dalt, dient-l'hi al de Monistrol, que em guardés la feina, ja que tornaría aviat.
- Be, la cosa no va anar així, sino que de resultes del meu interès i bon fer, m'he quedat i establert definitivament en aquesta vall meravellossa.
- A Monistrol de Montserrat, vareig trabar coneixença amb en Kim i tota la colla del CMM, (Club Muntanyenc Monistrolenc) i cada 15 díes sortiem a petjar els cims o les obagues, tant montserratines com d'altres indrets. Aquesta amistat encara continúa i d'això ve el titol d'avui.
- El CMM va organitzar una sortida al Moixeró, i com que jo després de tants anys d'estar a Cerdanya, encara el tenía pendent d'arribar-hi, dic: M'HI APUNTO.
- La pujada la varem fer per la part meridional, o sigui per la part de Bagà i Greixer, on el desnivell és molt més acusat que des de Cerdanya, uns 990 mts de desnivell, i això va comportar sumar uns 2000 entre la pujada i la baixada, BAIXADA MOLT BESTIA, per la Canal de la Serp, que porta directament del cim fins a Greixer.
- Realment ha valgut la pena l'esforç i la possible pèrdua d'una ungla del peu (ara està tota negra) de resultes de la baixada impresionant, ja que és per les parets sud de les Penyes Altes de Moixerò.
4 comentaris:
Molt autèntics! Amb petits matisos, podria ser una foto de fa 15 anys en algun altre cim petjat.
Per cert, has parlat amb el de les campanes, que no t'estigui guardant la feina encara?
Es dificil d'enganyar avui en dia amb una foto digital, ja que les màquines et graben total la informació: llum, pixels, obturació i la data i la hora en que han estat fetes.
Ademés, resulta que tenim la mateixa foto, o sigui alló que es fa: una altra per si de cas, pero fetes amb dues càmeres diferents.
No es una foto de fa 15 anys, sinó del 21 de setembre del 2008
Dono sobrade FE de que la foto es del dia 21 de setembre. Es més si entreu a Petjacims, queda constancia de tot el itinerari.
Quim.
El notari de Petjacims ha donat fè.
Abelunimbus, es referix a que és la mateixa foto o semblant, que es feia fa 15 anys, per exemple al Moro de Montserrat, o sigui que és la mateixa gent (una mica més gran, aixo sí)
Publica un comentari a l'entrada