Amb motiu de la Festa Major que se celebra aquest cap de setmana, l'ajuntament ha tingut la genial idea de fer dos dies de portes obertes del Campanar, simbol i talaia de la vila.
La campana del rellotge
L'èxit ha estat rotund amb unes dues mil visites entre dissabte i ahir diumenge.
La intenció es de recuperar per al poble i els visitants l'oportunitat de gaudir de les espectaculars vistes que hi han sobre la vila i la comarca des dels 35 mts d'alçada de la terrasa superior
Poca cosa a dir de lúltim dia a la illa. Després d'esmorçar, agafem l'autocar que ens durà a l'aeroport, però no anem amb el mateix de tot el viatge, sino en un de més petit, i les maletes no entren totes al portaequipatges, i algunes han d'anar repartides pel passadis del autocar, entremig dels seients.
Ruta de Palerm a l'aeroport
L'avió de Vueling esperant-nos per volar a BCN, amb la mirada atenta de la muntanya del fons
La foto aèria ens permet veure les pistes vora el mar i la muntanya just dessota
Com a cloenda, dir que ha estat un viatge molt interessant i que recomano.
Als que us animeu, descarteu els mesos d'estiu, ja que la calor es tant o més forta que la d'Àfrica, que es troba a només uns 200 km.
Sortim de Catània vers Piazza Armerina, un poble on s'ha descubert una antiga villa enterrada al fang i que ha preservat la major quantitat de mosaics al terra.
Ruta de Catània a Piazza Armerina
La Villa Romana del Casale està a un tir de pedra de Piazza Armerina i ha estat catalogada per la Unesco, Patrimoni de la Humanitat, i raó no li falta.
Tot el terra està ple d'escenes de caça, animals, vaixells, les primeres imatges de dones en biquini que practicaven gimnàsia, tot en l'època romana
Va ser una de les visites que estaven penjades d'un fil, ja que al estar continuament en obres d'excavació i restauració molts dies estan tancades al públic, o sigui que vam estar de sort.
A la tarda ens traslladarem a Cefalú, a la costa nord.
Ruta de Piazza Armerina a Cefalú
Moltes de les carreteres estan elevades com aquesta
Cefalú està al mar Tirré, i com a interessant te la catedral normand del segle XIV, i un antic safareig medieval, està situada entre el mar i un gran promontori.
Cefalú al peu de la muntanya
la platja
Catedral de Cefalú
Acabem el dia tornan a Palerm, al mateix hotel de quant varem arribar
Potser un dels dies esperats i amb una visita molt interessant.
Ens acostem amb autobús fins a la base del volcà Etna, el més alt d'Europa amb els seus 3350 mts i pujant a cada erupció ja que està actiu constantment.
Ruta de Catània al volcà Etna
Per accedir a la zona alta primer pujem amb la Funivia, un telecabina que puja dels 1800 mts fins als 2400. Allí amb uns autobusos tot terreny ascendim per unes pistes fetes damunt la lava volcànica fins als 2900 mts, al costat d'un crater nou crescut després de l'erupció del 2002, o sigui que només te 9 anys de vida.
El cim de l'Etna de 3350 mts, fumejant
Efectes de les erupcions, una casa colgada per la lava
De la seva boca encara en surten uns fums que no son fumaroles volcàniques sino que es vapor d'aigua que es condensa al arribar a l'exterior, ja que la temperatura interior en aquests moments a 60 mts de profunditat es d'uns 300ºC.
El crater Barbagallo, de l'erupció del 2002
Vapor d'aigua sortint de la boca del crater
Es normal que encara estigui calent i que en alguns trams el terreny escalfi la planta del peus ja que normalment es triga uns 20 anys a refredar els nous craters sorgits de les erupcions.
Un detall meteorològic: a 2900 mts, al volcà Etna, un 19 de juny, a les 10 del matí hi havia una tempertura de 15ºC.
Un cop finalitzada la visita al Etna, carretera i manta per dirigirnos a Taormina, una ciutat penjada en uns penyasegats damunt el mar Jònic i on no deixen pujar els autocars turistics, (son massa grans)
Ruta del Etna a Taormina
Tarda lliure, calor ja notable que convida a refrescarse amb gelats o "granitti" un refresc a base de tè + granissat de llimona, SUPER REFRESCANT !!!!
L'Etna fumejant, des de Taormina
La badia de Giardini Naxos al mar Jònic, des de Taormina
A Siracusa visitem la zona arqueològica, amb el seu magnífic Teatre Grec, l'Amfiteatre romà, la pedrera (Orella de Dionís) d'on els esclaus varen treure tota la pedra per a bastir el Teatre i l'Altar de Hieró
El Teatre Grec, forrat amb seiens de fusta, doncs s'hi fan representacions ara a l'estiu
Porta de l'Orella de Dionís
l'Altar de Hieró
Ruta de Siracusa a Catània
De Siracusa ens n'anem a Catania on hi arribem abans de dinar i aprofitem per fer un vol pel mercat del peix encara que també s'hi troben fruites, verdures i formatges, una de les característiques es que no hi han peixeteres com a casa nostra, sinó que tot son homes, cridant a viva veu el seu producte.
Tonyina
Peix espàtula
Peix espasa
A la tarda i acompanyats d'un guia local varem fer una visita panoràmica per Catania
El dia ha estat el de més viatge amb autocar doncs realment per anar d'Agrigento a Siracusa les visites a Ragusa i Noto van servir per a parar, fer una visita i dinar.
Ragusa es una ciutat penjada en uns vessants de la muntanya amb una catedral i uns edificis amb facanes barroques
Ruta d'Agrigento a Ragusa
Panoràmica de Ragusa
Ruta de Ragusa a Noto
Noto es la capital del barroc sicilià i bàsicament el que te son uns balcons magnífics de ferro forjat
Els balcons de Noto
Ruta de Noto a Siracusa
El destí final e interessant es la ciutat de Siracusa, amb una passejada per la illa d'Ortigia on hi ha el temple d'Apolo, la catedral actual amb columnes antigues aprofitades i la font Aretusa, d'aigua dolça just al costat del mar.
És l'unic indret de Sicilia on hi creixen plantes de papir, salvatges.
L'u de maig del 2088 vaig iniciar el present bloc i el dia seguent, o sigui el dia dos del maig del 2008 penjava informació i fotos del Pedraforca.
Avui, tres anys i dos mesos més tard he tornat al Pedraforca, i aquell massis te tants camins i recorreguts que no te l'acabes. Sempre que vas d'excursió per aquells indrets sembla com si haguessis de fer el cim, però com he dit , pots anar per molts d'altres recorreguts, i es el que he fet en aquest cas.
No pot faltar anar al Mirador de Gresolet i pujar fins al refugi Estasen inici de tot el conjunt de rutes que pugen al Pollegó Superior pel Coll del Verdet
La cara nord des del Mirador de Gresolet
Refugi Estasen i la cara nord
el coll del Verdet
Una altra caminada es la que hi ha a les roques de Palomera, a l'altre cantó del riu Saldes, a la baga
Les roques Palomera des de Saldes
La ruta circular te força desnivell pero d'una bellesa impresionant
Una altra caminada es per la part baixa del massis, o sigui pels peus del Pedra, un camí que pel mig d'uns boscos de pi roig, roure i faig et porta fins a Gresolet.
un sotabosc encantador
Veiem tot el conjunt del cap de setmana al Pedraforca
A primera hora del matí, tot agafant una carretera que bordeja la costa nord ens varem acostar a Erice, ciutat de caràcter medieval, emmurallada i amb carrers adoquinats i que es troba al bell cim del Mont San Giuliano de 750 mts, el que li dona una visió privilegiada de les planes i de la costa del Mar Tirré.
Ruta de Palerm a Erice
El Mont San Giuliano i tapat per la boira, Erice, al capdamunt
La costa del mar Tirré i el Monte Cofano
Detall de l'adoquinat
Acabada la visita a Erice, tot travessant l'illa de nord a sud ens acostàrem a Selinunte, ja a la costa sud, un gran jaciment arqueològic.
Ruta d'Erice a Selinunte
Pel camí ens varem parar a dinar en una granja agricola on tenen un restaurant d'agroturisme i donen menjar dels seus productes.
A Selinunte hi han diversos temples, que els tenen enumerats amb lletres, un d'ells, el "E" està reconstruit, mentre que els altres estant amb les columnes i altres parts del temple, totalment per terra
Jaciment de Selinunte
El temple "E", el reconstruit
El temple "G"
Un cop vist Selinunte, ens apropem a Agrigento, tot seguint la costa sud de Sicilia.
En arribar a Agrigento ens apropem a la Vall dels Temples on es troben les restes de la colonia grega del 581 a.C.
Ruta de Selinunte a Agrigento
Un dels temples es el de Hera, que ja va ser restaurat en temps del romans i el de la Concordia, un dels temples dòrics millor conservats gràcies a que en el segle IV va ser transformat en basilica cristiana. El 1748 va tornar a adquirir l'aspecte clàsic original que te en l'actualitat
El temple de Hera (segle V a.C.)
El temple de la Concordia i l'Agrigento modern, al fons